Gra Galí

Menja bé i viuràs millor. Curiositats i receptes.


Deixa un comentari

Arròs basmati

L’arròs aromàtic i delicat

L’arròs basmati, és una varietat llarga, prima i molt aromàtica. Té un lleuger olor a nous. És ideal per aminades d’arròs perquè un cop cuit té una textura esponjosa.

Es cultiva només a l’Índia i al Pakistan. Per suposat, és millor comprar-lo ecològic. El punt feble del seu consum és el seu transport fins a casa nostra. No és gens respectuós amb el medi ambient transportar-lo tants quilometres. Defecte que comparteix amb la quinoa i l’arròs nerone, per exemple.

Cuinant, igual que amb el nerone, trenques la rutina i afegeixes nous gustos i olors als teus àpats. Són arrossos que per si sols ja tenen personalitat i no requereixen salses ni acompanyaments molt elaborats.

Cocció

1 part d’arròs basmati integral per 2 parts d’aigua. És cuina igual que un arròs integral però la cocció és més ràpida. Un cop arrenca el bull, es tapa l’olla i es deixa bullir a foc suau durant uns 35 minuts.

Es recomana netejar-lo i deixar-lo en remull mitja horeta. Sóc partidari d’utilitzar la mateixa aigua del remull per cuinar-lo, així es conserven millor les propietats i el seu gust.

Curiositats

L’arròs basmati en sànscrit significa La reina dels aromes o Arròs tou. En àrab El meu somriure. Fan venir gana aquestes descripcions!

Bon profit!

gragali@gragali.cat

Anuncis


Deixa un comentari

Xiitake Donko

Bolet exquisit i amb moltes propietats.
El xiitake és un bolet d’origen asiàtic de forma semblant al xampinyó però amb un color més fosc. Té un sabor més intens amb un toc salat i una textura que s’assembla una mica a la carn. Fet que el fa popular en els plats tradicionals vegetarians. Es té constància del seu d’us des de fa 2000 anys.
Es pot trobar al mercat i a les botigues fresc o bé dessecat. Personalment prefereixo utilitzar-lo fresc però té la contrapartida que es conserva poc a la nevera. A vegades es congela per conservar-lo però prefereixo tenir-lo dessecat, mètode que guarda molt millor les propietats.
Propietats.
La varietat més rica en propietats és la Donko, les altres són més econòmiques però no tenen totes les propietats que són la característica que els fa tan interessant. A l’hora de comprar-los millor mirar la lletra petita per saber exactament quina varietat compre,.
Conté un alt nivell d’antioxidants, per això diuen que és un aliment anti-envelliment o anti-cancerigen. És famós per enfortir el sistema immunològic.
El xiitake té tots els aminoàcids essencials. Els minerals amb més presència són el potassi, fòsfor, sodi, ferro. I són importants les vitamines del grup B.
Utilització.
Les opcions són múltiples: saltejats, dins de qualsevol sopa, per enriquir les cremes de verdures, sencers al vapor, … Per sort a la nostra zona ja hi ha molta tradició de cuinar bolets. Per exemple, afegir el xiitake a l’aigua per bullir un arròs o bé una pasta els enriqueix i n’augmenta els matisos.
Si es compren secs és molt important hidratar-los com a mínim durant una hora. I sobretot utilitzeu l’aigua ja que conté totes les espores que diuen que és on hi ha més propietats. També es comenta que els peus és on es concentren més les propietats. Com que no ho se del cert, jo ho utilitzo tot.
Sempre que puc consumeixo els xiitakes cultivats per la Fundació Onyar la Selva. Menjar ecològic i d’economia social.
Jo en tinc però també es poden comprar a la seva botiga online AlimentaBio.
Bon profit!
gragali@gragali.cat


Deixa un comentari

Aminoàcids i aminoàcids essencials

Les petits parts de les proteïnes.

El cos humà utilitza els aminoàcids, entre d’altres coses, per formar les seves pròpies proteïnes.

El nostre cos pot fabricar els seus aminoàcids o bé els extreu de la descomposició de les proteïnes dels aliments que menja.

Aminoàcis essencials

El problema és que n’hi ha 8 que el cos no pot fabricar (sintetitzar). Són els anomenats aminoàcids essencials. Que per força s’hauran de buscar als aliments.

A tenir en compte

Per tant és molt important tenir una mínima cura en la nostra alimentació per tal que no falti algún aminoàcid.

Encara es complica una mica més. El cos utilitza els aminoàcids de forma proporcional. És a dir, si hi ha poca quantitat d’algun aminoàcid el cos utilitza poca quantitat dels altres. Encara que de la resta n’hi hagi molts, el cos no els pot utilitzar.

Aliments i aminoàcids

En pròxims articles parlaré dels aminoàcids i el menjar carn i/o cereals


2 comentaris

Fajol o blat sarraí

Gra tradicional

El fajol és un gra molt nutritiu amb alts continguts d’hidrats de carboni, proteïnes vegetals i sense gluten.

També anomenat blat sarraí té forma triangular i color groc. Amb un gust peculiar amb poques semblances amb d’altres aliments, la veritat no se com definir-lo. Accepto opinions!

Propietats

No és un cereal però en comparteix moltes propietats amb l’avantatge de ser ric en proteïnes i aminoàcids essencials. Per això, és apreciat pels vegetarians.

Destacar-ne la presència de varies vitamines B, el fòsfor, el magnesi i el potassi.

Cocció

Cocció del gra: una part de fajol i dues o tres parts d’aigua segons la consistència que vulguis obtenir. Nosaltres afegim 3 parts d’aigua així el gra queda més digerible. Un cop l’aigua bulli s’hi afegeix el fajol i es deixa bullir a foc lent durant uns 20 minuts.

Es recomana rentar-lo i torrar-lo a foc fort per així perdre una mica el gust amarg.

La farina de fajol és molt utilitzada per realitzar creps (a la Bretanya en diuen galetes), fideus al Japó (soba) i a italia (pissoccheri) i per fer pa amb d’altres farines.

Cultiu

El seu cultiu a Catalunya es concentra a la Garrotxa degut principalment per les condicions del clima a l’estiu. És una cultiu de segona temporada, és a dir, un cop collit el cereal plantat a l’hivern es pot cultivar el fajol durant l’estiu.

Té un baix rendiment i la sega és complicada. El gra cau fàcilment si no es recull a mà ja que les màquines dels altres cereals perden molta producció.

Curiositats

Durant segles al Japó s’utilitza la pellofa per emplenar coixins. I per conèixer la relació d’en Dalí amb un camp de fajol visita el blog conèixer catalunya.

En aquest article trobareu 12 raons per incorporar-lo a la teva dieta. Anima’t!

I per coneixer-ne més haurem d’anar a la Fira del Fajol a Batet de la Serra al febrer.

Bon profit!

gragali@gragali.cat


2 comentaris

Tamari

Soja, aigua i sal.

El tamari és una salsa de color negre.

Sala, potencia els gustos dels aliments, és nutritiu i a ajuda la flora intestinal. Per això és un bon substitut de la sal.

És un fermentat de soja amb aigua i sal reposant entre 18 i 24 mesos. A diferencia de la salsa de soja i el shoyu no conté blat.

Com a curiositat, originàriament era un producte que sortia de l’elaboració del miso.

Propietats.

Pot ser un bon substitut de la sal ja que sala i a més a més aporta nutrients. Tot potencia el gust dels aliments.

Té una gama equilibrada d’aminoàcids degut a la fermentació i té unes condicions alcalines molt semblants a la sang de les persones.

Ajuda a tenir una sana flora intestinal com ho fan la majoria de fermentats. Facilitant la digestió dels alimentes i l’absorció de nutrients.

Utilització.

És recomanable no coure’l ja que perd part important de les propietats.

Amaneix les amanides amb oli i tamari com si fos un vinagre. Qui diu amanida, diu qualsevol plat, un rajolí potencia els gustos del menjar.

Per salar els plats. Per exemple, un cop tingueu els cereals cuits i el foc apagat, aboqueu un bon rajolí de tamarí i ja tindreu el plat salat amb més propietats.

Ull! No m’abuseu molt si teniu problemes amb la sal.

Salsa marron.

En Fernando ens va ensenyar una salsa per amanides ben curiosa.

Barregeu flocs de llevat de cervesa amb tamari. Es lliga facilment remenant amb una cullera. Experimenteu amb les quantitats per fer-la al vostre gust.

Recordo haver-la menjat amb cargols. Umm! Quins records.


Bon profit!

gragali@gragali.cat


Deixa un comentari

Farina d’espelta

L’original sol ser millor.

L’espelta és una varietat de blat més nutritiva, gustosa i digestiva. Es podria dir que és un avantpassat del blat ja que en seria l’origen dels diferents tipus.

Proveu un pa, uns macarrons, una galeta o un pastís fet amb espelta i notareu la diferència. Quina sensació queda a l’estomac?

Propietats.

Els seus nutrients s’assimilen molt millor que el blat comú. Té un major nivell de proteïnes, minerals, vitamines i oligoelements.

És més energètic al tenir més hidrats de carboni.

El gluten és de millor qualitat i sol ser més tolerat que el de la resta de cereals, fins i tot per alguna persona al·lèrgica. Es creu que el motiu és el fet de tenir menys modificacions que d’altres cereals.

Ric en proteïnes ja que conté 8 dels 9 aminoàcids essencials. (per saber més d’aminoàcids).

I té una gran quantitat de fibra.

Conreu.

Va estar a punt de desapareixer ja que era una varietat poc productiva. El seu redescobriment n’ha fet augmentar la producció ecològica, i alhora, perquè és més resistent a determinades malalties i s’adapta a més ambients.

Receptes.

Tot el que feu amb farina de blat proveu de fer-ho amb espelta. Quedarà més gustòs però no pujarà tant.

Sobretot, jo faig pa amb espelta semi-integral i una mica de farina de sègol. Bé, me’l fa la panificadora.

Bon  profit!

gragali@gragali.cat


Deixa un comentari

Cuscús integral ecològic

Cuina ràpida i sana.

El cuscús és una sèmola (més gruixut que la farina) del blat que es comercialitza pre-cuit.  D’origen amazic entre els segles XII i XIII i encara molt popular al Pròxim Orient.

També es pot trobar cuscús d’altres cereals com el mill o el cuscús d’espelta molt digestiu.

Propietats.

Pràctic si volem afegir un cereal al nostre menú i no volem invertir gaire temps.

Aporta una bona dosi d’hidrats de carboni i de fibra. Amb un contingut destacat de vitamines B i E, i dels minerals magnesi, cinc, seleni i ferro.

Cocció.

1 part de cuscús i 1 part d’aigua (una miqueta més si és cuscús integral). Simplement s’afegeix l’aigua bullint, es tapa i al cap de 5 minuts ja està cuit i llest. Ens quedarà esponjós.

Aquesta vegada si que és una recepta ben senzilla!

És pot utilitzar per plats freds o calents.

Quatre consells per millorar la recepta bàsica:

  • Torra primer el cuscús, no cal oli. Tindrà un gust refinat, sembla un altre aliment.
  • L’aigua si és un brou ja fet, suc de coure de les verdures, o aromatitzada el cuscús serà més gustós.
  • Prova de tapar-ho amb un drap i un altre dia amb una tapa. Has notat la diferència?
  • A l’estiu millor fred, a l’hivern calent i fins i tot un pel caldós.

Curiositat.

Seguint els enllaços veureu la maquinaria que s’utilitza per fabricar-lo.